• va
  • es
//Incendi Forestal Llutxent

Incendi Forestal Llutxent

La Direcció del Consorci de Bombers de València lamenta profundament les declaracions efectuades per alguns dels sindicats d’aquest servei, i discrepa de les declaracions efectuades respecte a la seua valoració de l’incendi de Llutxent. Si bé és cert que en matèria d’homogeneïtzació dels serveis d’emergència es pot avançar, no ho és la crítica a la gestió d’aquest incendi en concret. Crítica feta des de la perspectiva d’actuacions puntuals que gens tenen a veure ni s’ajusten, a la realitat global de la gestió de l’incendi des del seu Lloc de Comandament on, per cert, no se’ls va veure aparèixer en cap moment de la intervenció.

La gestió d’un gran incendi forestal és una de les tasques més complexes amb les quals un servei d’emergències s’ha d’enfrontar. En el cas de l’incendi de Llutxent, es van donar aquests factors i molts altres que no tenint una incidència directa sobre ell també li van afectar de forma indirecta, com són els 11 incendis forestals simultanis que es van produir en la Província de València com a conseqüència de la tempesta “seca” registrada el dia anterior.

La direcció d’incendis forestals a la Comunitat Valenciana, ve determinada pel Pla Especial Enfront del Risc d’Incendis Forestals. En aquest pla s’especifica des de quins són les missions de cadascun dels intervinents fins a les pròpies freqüències i grups de comunicació que s’han d’utilitzar, tant pel personal de terra de les diferents agències involucrades, com pels propis mitjans aeris. Tot el personal i especialment els comandaments, estan formats i familiaritzats amb aquests procediments. En qualsevol incendi forestal tant a nivell nacional, com en altres països del nostre entorn europeu i fins i tot USA, aquests incidents s’enfoquen sota la perspectiva de multiagencies, és impossible que una sola agència puga donar resposta a operatius que es composen, com va ser en el de Llutxent, de 600 efectius terrestres i 33 mitjans aeris.

Les comunicacions estan assegurades a través de la xarxa COMDES de la Generalitat, una xarxa que comparteixen totes les agències de la Comunitat Valenciana i especialment els sis SPEIS, que assegura les comunicacions amb totes elles i entre elles. És cert que existeixen zones obscures en la cobertura, la qual aconsegueix el 99,8% del territori de la Comunitat, però açò es soluciona amb estacions repetidores que es munten “exprofeso” en el lloc més adequat dins de la zona de l’incident, i que pren un temps a establir, unes dues hores aproximadament.

Pel que fa a les agències procedents d’altres comunitats o dels mitjans del govern central, es distribueixen, a la seua incorporació a l’incendi, els terminals necessaris perquè cada equip estiga comunicat amb el Lloc de Comandament. Cada bomber de guàrdia del Consorci de València disposa del seu propi terminal, així com cada vehicle.

El Consorci de Bombers de València, té encomanada la gestió dels incendis forestals en la Província de València, des d’aquesta encomana i tan sols fent tenint en compte la part d’extinció d’incendis, s’és responsable tant de la mobilització dels recursos que s’estimen necessaris per a resposta a l’incendi, com de la coordinació de tot l’operatiu durant les tasques d’extinció. Per a açò el consorci compta amb una unitat especial d’incendis forestals composta per tres enginyers forestals i 11 coordinadors, especialistes que han treballat una mitjana d’11 anys com a tècnics de brigades helitransportades o dirigint operatius d’extinció d’incendis forestals en el seu dia a dia. Són ells, juntament amb els coordinadors de recursos i els oficials de bombers els qui prenen les decisions tàctiques i de mobilitzacions, els que disposen de la informació i avaluen les necessitats, des d’un punt de vista global de l’emergència i no parcial com pot ser la de qualsevol membre d’una unitat d’extinció assignat a una missió concreta, en un lloc específic.

Els primers compassos d’aquest incendi, el dilluns dia 6, es determinen en una zona forestal d’accés inexistent, com a conseqüència d’un llamp. La zona és complexa i amb possibilitats de ràpida evolució pel que es mobilitzen, en primera instància, unitats forestals i sobretot helicòpters amb Brigades de Bombers Forestals helitransportats, amb una capacitat d’impacte sobre l’incendi contundent. No obstant açò, l’incendi adquireix gran violència per les condicions meteorològiques del moment i precisa d’un major nombre d’efectius. Les bombes urbanes del Consorci i fins i tot les forestals que es trobaven atenent altres incendis, no es mobilitzen en una primera instància com a força d’atac a un lloc on no tenen accés.

Després de la nit del dia 6, i havent avaluat la potencialitat d’incendi, es va decidir mobilitzar recursos de bombers a la zona perquè un dels possibles escenaris analitzats era l’evolució de l’incendi a zones urbanes, les quals, en prevenció, es van desallotjar i malgrat les pèrdues generades en els habitatges, va ser una de les decisions més encertades, com es va comprovar durant la tard-nit del dimarts dia 7.

En la matinada del dimarts 7, es mobilitzen, a més, bombes forestals del Consorci a l’incendi, les dotacions de bombers es poden mobilitzar de forma instantània amb el personal de guàrdia, cosa que es va fer, i amb posterioritat, si és necessari, s’amplien, cosa que també es va fer.

Un episodi meteorològic de forta tempesta seca i llamps, es fa present de forma quasi sorprenent sobre l’incendi, aquesta situació trastoca tot el pla d’operacions establert i en aproximadament quinze minuts, l’incendi passa a ser convectiu amb un desenvolupament agressiu que ho feia imparable i desencadena durant la tard-nit del 7, els episodis que tots coneixem. Tècnicament, davant una evolució d’aqueixa magnitud, ni dues, ni quatre, ni sis bombers podrien haver fet front a aquesta situació, i gràcies a les decisions adoptades no va caldre lamentar cap incident no desitjable.

L’incendi, una vegada establert el Lloc de Comandament va estar dirigit per un oficial, un tècnic forestal, dos coordinadors forestals, dos caps de sector i un sergent de guàrdia enfront d’un col·lectiu de 600 persones en terra i 33 mitjans aeris.

Per a finalitzar, des de la Direcció Tècnica s’estima que es va treballar amb celeritat, contundència i professionalitat, que les decisions tàctiques adoptades i implementades van ser les correctes, i que de no ser per l’episodi de la tempesta no prevista del dia 7 a la vesprada, no estaríem parlant d’un incendi forestal d’aquest abast. Tot açò avalat pels nombrosos missatges d’agraïment cap al nostre treball, de les agencies intervinents, veïns del lloc i responsables polítics dels diferents ajuntaments afectats, missatges que vam obtenir també de forma directa per part de la població i que van plasmar en la seua actitud cara a l’operatiu d’emergències durant i després de les tasques d’extinció.

Inspector en Cap del Cos de Bombers

José Miguel Basset Blesa

2018-08-14T23:02:01+00:00 14/08/2018|