Els primers serveis d’emergències de la província de València, els Consorcis Comarcals de bombers, es van constituir el 1982. L’expansió econòmica dels anys 60 havia comportat una transformació socioeconòmica i un creixement de la població i de la indústria. Això va derivar en un notable augment dels riscos i, per tant, de la demanda de serveis d’emergències.

La idea de mancomunar uns quants municipis per comarques amb l’objecte exclusiu de prestar un servici de bombers doná origen a set Consorcis Comarcals en la província de València patrocinats per la Diputació: Horta Nord, Horta Sud, Camp de Morvedre, Ribera Baixa, Ribera Alta-Valldigna, la Safor i la Costera. La corporació provincial entrà a participar així amb els municipis en el repartiment i finançament de les càrregues econòmiques derivades del manteniment del servei de prevenció i extinció d’incendis.

Amb el pas del temps es va fer patent que la fórmula dels consorcis comarcals tenia carències i problemes d’organització i coordinació. Així, el 31 d’octubre de 1986 es constituïx el Consorci Provincial de Bombers de València després de l’aprovació dels seus Estatuts per la Generalitat, la Diputació de València i els 132 municipis que es van integrar en ell. El seu objectiu marcat: prestar serveis als municipis adherits i estendre de forma gradual la seua cobertura a tot el territori provincial, a excepció de la capital, ja amb servei propi consolidat.

Esta nova entitat d’àmbit provincial, amb la incorporació gestora i financera de la Generalitat Valenciana, inicia un procés de coordinació i homologació de plans i infraestructures per mitjà del Consell de Coordinació i suposà l’absorció dels set consorcis comarcals. El Consorci Provincial naix d’esta manera com un organisme públic la missió del qual és la prevenció i extinció d’incendis així com les tasques de salvament en la província de València.