Aquesta setmana el Consorci ha homenatjat a 50 bombers que s’han jubilat en l’últim any. Mig centenar d’efectius orgullosos del seu treball i que manifesten que ser bomber “és més que un ofici”.

Tal com va assegurar el president del Consorci, Josep Bort, en l’acte d’homenatge, els  bombers que ara es jubilen “són la generació que sap treballar en equip, que va començar amb mitjans precaris i que a poc a poc ha anat construint el Consorci”.

 

Tomás Pardo s’ha jubilat en el parc de Gandia encara que va començar en el d’Alzira. Ell, junt a altres companys de la capital de la Ribera com Bernardo Mascarell, pertanyen a la generació de la Pantanà de Tous, aquells bombers que donaven els seus primers passos i no tenien quasi mitjans per a fer front a les conseqüències d’aquell fatídic 20 d’octubre de 1982. Aquell va ser el primer servei per a molts d’ells. Un baptisme d’aigua i no de foc, com era d’esperar. “No hi havia comandaments ni mitjans suficients. Portàvem un mes com a bombers. Per sort hui tot ha evolucionat”, afirmen.  

 

Pepe Cerezuela assegura que ser bomber “és molt especial. És més que un ofici, és una vocació i cregues uns llaços molt forts”.

Per la seua banda, Miguel Ángel Navarro, sergent del parc de Sagunt, recorda els nombrosos serveis d’incendis de matoll i altres incendis per la gran quantitat d’abocadors que hi havia. “També teníem molts rescats per inundacions”. Per a Navarro els pitjors moments són les intervencions on saps que hi ha xiquets, bé en incendis d’habitatges o accidents de trànsit”.

Navarro lamenta que, després d’haver hagut d’acudir a nombrosos accidents en carretera, “sempre penses que moltes d’eixes situacions es podien haver evitat amb prevenció: sense beure al volant, descansant para no quedar-se dormit, anant a la velocitat adequada…”.

Jaime Frígola, del parc d’Oliva, també destaca l’evolució i com la seguretat s’ha convertit en una prioritat. “Recorde que en un dels meus primers serveis vaig anar a Cullera a una obertura d’habitatge d’un edifici de 17 plantes i vaig haver de baixar amb una corda per la façana”.

Al final, quan li preguntes a un bomber amb més de 30 anys d’experiència a les seues esquenes quin és el servei que més li ha marcat la reacció és molt dispar. Uns no dubten a assenyalar un de concret, uns altres són incapaços de seleccionar una d’entre tantes i tantes emergències. Però tots s’emocionen i  no alberguen cap dubte en què ser bomber és més que un ofici.