València.- 8 de març. La nostra companya Patricia Soriano, la primera dona bombera, amb plaça, del Consorci Provincial de Bombers de València, va estar en el Col.legi Públic Taquígraf Martí de Xàtiva per poder apropar la seua professió als més menuts. Un acte que va organitzar el centre educatiu amb motiu de les activitats dintre del programa del ‘#DiaDeLaMujerTrabajadora’.
Patricia va explicar el seu dia a dia i, aprofitant l’efemèride de hui, va insistir i insisteix en un missatge. Durant tota la seua vida ha lluitat per les injustícies, sobretot per la desigualtat entre persones solament per la seua condició sexual. Per això considera fonamental treballar el tema de la igualtat amb els xiquets des d’edats molt primerenques, i que millor que en els col·legis.
D’aquesta manera, aposta per la igualtat entre els diferents sexes en tots els àmbits de la vida, tot i no estar d’acord amb la discriminació positiva. Al respecte, assegura que obri més la bretxa entre homes i dones si “se’ns tracta com el sexe feble”. No obstant això, remarca que, actualment, no se li prohibeix a cap dona a formar part d’un cos de bombers o d’un altre ofici relacionat amb les emergències.
(Imatges, cedides pel mateix col.legi, de la xerrada, juntament amb una professional del cos de la Guardia Civil)
Per a Patricia, la professió de bomber és molt dura i qualsevol persona, indiferentment del sexe, ha de tenir clar que cal passar unes proves exigents perquè el treball ho requereix. Al respecte, té clar que no tots els aspirants les passen i “crec que no li fa cap bé a les dones passar-les perquè són menys exigents o perquè els han reservat un percentatge més”. Considera que seria més just baremar les físiques per edat, alçada o pes, sense demanar coses desorbitades i mesurant totes les aptituds físiques.
Així mateix, assegura que, en tot aquest temps, ha intentat normalitzar la situació per aconseguir la igualtat i ser una persona més a formar part del cos de bombers, evitant sempre aprofitar la seua condició com a dona per obtenir la plaça. “I si el meu exemple serveix perquè moltes dones trenquen amb aquestes barreres, llavors haurà valgut la pena tant esforç. Cal seguir lluitant perquè queda molt a fer, però sense oblidar-nos de tot el que hem aconseguit fins ara. A poc a poc van canviant les coses”.